Entrevista amb Rafaella Leonardi, tallerista Tai Chi
¿Qué es el Tai Chi?
El Tai Chi es un arte marcial interno, se practica con la intención y no con la fuerza. Ejecutando cualquiera de las Formas de Tai Chi, se está expresando la dinámica Yin Yang subyacente en todo el mundo fenoménico, según la filosofía Taoísta. El nombre completo de la práctica es Tai Chi Chuan, donde Tai Chi se puede traducir como excelente, supremo y Chuan como puño. Según el enfoque, los movimientos encadenados de esta conocida danza silenciosa son una lucha, un diálogo o un baile con nuestra sombra.
La práctica del Tai Chi Chuan incluye Chi Kung, meditación y Tui Shou (empuje de manos) lo que te permite llegar a un profundo autoconocimiento y mejorar tu bienestar físico y emocional, por ende vivir mejor. Se utiliza la conciencia para reservar, generar, acumular y guiar la energía vital (Qi) y la intención para expresarla.
¿Por qué son tan lentos los movimientos del Tai Chi?
En general es preferible ejecutar la forma con lentitud. Eso nos permite tener conciencia plena de lo que está pasando en nuestro cuerpo, “desde los pies hasta el último cabello” reza uno de los principios del Tai Chi Chuan.
No estamos acostumbrados a la escucha sensorial sin más, pero son los movimientos en sí que despiertan sensaciones y cultivan sensibilidades que son fundamentales en la Forma, la mente en eso puede ser un obstáculo. El movimiento armonioso y lento te lleva a una respiración y a una mente tranquila, y desde esta quietud surge el siguiente movimiento. Es la dinámica Yin Yang del Qi, la energía vital, y es la misma en todo el mundo físico: todo está en movimiento, interactúa y se transforma.
Al Qi le gusta moverse, “agua estancada se pudre” recita otra máxima taoísta. Practicando Tai Chi cultivamos la flexibilidad física y mental, así que, volviendo a la pregunta, según el nivel y las necesidades podemos ejecutar la Forma con ritmos diferentes: Tierra, Agua o Fuego. Pero se trata más de calidad y ritmo, que de lentitud o rapidez.
¿Qué relación hay entre el Tai Chi y la meditación?
Con el movimiento lento se compasa y tranquiliza la respiración, creando un estado de quietud y bienestar interior. La mente, libre de pensamientos, está en contemplación, con los sentidos abiertos y plena atención: la forma del Tai Chi es meditación en movimiento.
Los procesos son los mismos: empiezas con la atención al físico y toma de conciencia de lo que pasa en el interior de tu cuerpo mientras ejecutas el movimiento. Luego, sin olvidar tu interior, abres todos los sentidos para prestar atención a lo exterior, en serena presencia, para responder con calma a lo que ocurre. Eso es lo que yo identifico como intención: la respuesta al exterior desde nuestro centro.
¿Hay diferentes tipos de Tai Chi?
¡Si! ¡Muchos! Las formas más practicadas son las de la Familia Chen o Familia Yang. Yo practico las Formas de 24 y 108 movimientos de la Familia Yang con algunas modificaciones de mi Maestro Tew Bunnag.
Sea cual sea el tipo de Forma, todas llevan el mismo lenguaje. Cuando se encuentran practicantes de Tai Chi pasa lo mismo que entre músicos: el lenguaje es el mismo. Lo que es importante, creo, es poner la atención en respetar las fases de cambio Yin Yang cuyas calidades reflejan las dinámicas principales de los cinco elementos básicos del mundo físico. Sintetizando: la Tierra es estable, el Fuego sube, el Agua baja, la Madera se expande, el Metal/Aire se concentra.
¿Cuáles son los beneficios del Tai Chi Chuan?
Para mí muchísimos y con los años de práctica vas descubriendo aún más. Cultiva la armonía del movimiento auténtico y eso se refleja en la forma de moverte, de pensar y hasta de sentir. Fortalece el sistema inmunológico y nos hace más resilientes.
También depende de la edad. Yo empecé hacia los 40. Por problemas cervicales necesitaba movimientos suaves para relajar una contractura en la espalda. Para mí entonces el mayor beneficio fue descomprimir y desacelerar. Para la gente más joven, el Tai Chi ayuda mucho a relativizar e interactuar en momentos de dificultad, y a responder con firmeza desde el propio ser, nuestro centro. Responder es muy diferente que reaccionar: en la reacción entran en juego los egos, los miedos, las viejas heridas… Para responder antes tienes que ir a tu ser auténtico, tu centro y hace falta saber dónde está: el Tai Chi Chuan te ayuda a descubrirlo.
Entre la gente más mayor se ve claramente los que tienen años de práctica. Para los principiantes el beneficio principal es recuperar la eficiencia respiratoria, la flexibilidad, la confianza y el equilibrio. Pero muchos se dan cuenta de que de hecho hay unos grandes beneficios a nivel emocional: angustias, insomnios, miedos que se van disolviendo. De hecho, es una práctica que reequilibra todos los sistemas corporales: locomotor, circulatorio, digestivo, nervioso y respiratorio.
De todos modos, aunque se note mayor beneficio en un campo que en otro según las condiciones físicas, la mejoría se refleja siempre en los tres campos energéticos: físico, emocional y mental.
¿Cuánto tiempo tienes que dedicarle?
Como cualquier práctica de este tipo, lo ideal es practicar un poco cada día. Lo importante en las sesiones semanales es disfrutarlas y que entren ganas, poco a poco, de hacer más, profundizar más. El disfrute y el interés son fundamentales. Toda la práctica se hace desde la relajación, sin fuerza, pero con intención: con el mínimo esfuerzo físico, la paciencia y la repetición, el cuerpo mismo asimila los pasos y crea la música de esta danza silenciosa que tanto fascina y que es la Forma de Tai Chi Chuan. Hay quien tarda semanas, quien meses y yo años. Siempre surge algo diferente.
¿Practicar al aire libre?
Es el encuentro ideal con la naturaleza. El cielo, la tierra y las 10.000 maravillas. Volviendo al Tao, nuestra dinámica natural es la que encontramos en todo lo que nos rodea: gestación, nacimiento, crecimiento, maduración y decadencia… y comienza un nuevo ciclo. Esto se refleja muy claramente en el cambio de estaciones, así que cuanto más cercanos estamos a la naturaleza, más fácil será conseguir esta conciencia de pertenencia a un todo e interactuar en armonía con ese todo.
¿Conexión con la naturaleza… y práctica de grupo, no?
Un grupo grande es muy bonito, conseguimos crear entre todos una sinfonía y la sensación de pertenencia a un todo es aún más evidente. Es muy diferente cuando practicas sola o en grupo, pero las dos modalidades son muy enriquecedoras.
Para moverse en sintonía de grupo es más fácil cuando el cuerpo está familiarizado con el lenguaje, así que como principiante practicando la Forma completa en grupo es necesario darse tiempo y privilegiar el sentir a la técnica, prestar atención a la imitación global dejando los detalles para otros momentos de la sesión.
¿Por qué te dedicas a eso?
En gran parte por egoísmo: dar clases me permite practicar durante horas y aprender cada día algo, profundizar en el arte del movimiento y la respiración consciente. ¡Es un camino sin fin, un camino abierto que si te fascina te invita a explorar la Medicina Tradicional China, las filosofías antiguas, física, herboristería… hasta el dibujo, la música o el tiro al arco!
Otra motivación muy importante es mi convicción que el Tai Chi es beneficioso individual y socialmente. La armonía que creamos con nuestros movimientos se refleja en nuestras relaciones y quehaceres cotidianos, así que, compartiendo la práctica, confío dejar una semilla para un mundo más respetuoso y armónico que es, en definitiva, mi deseo más grande.
¿Dónde y cuándo se realizan las sesiones?
Ahora mismo tenemos una sesión los lunes de 8:45 a 9:45 en la Plaça de la Natura del Park Güell. Es un lugar idílico a esas horas de la mañana antes de que entran los turistas, una manera fantástica de empezar la semana. Eso sí, para poder acceder al parque hay que tener carnet de biblioteca, carnet de vecino o darse de alta en Gaudir Més https://www.barcelona.cat/gaudirmes/es
.
También estamos pensando formar grupos de tarde. Un jueves después de Semana Santa haré una tarde de prueba de 19.30 a 20.30. Todas aquellas personas interesadas deberían escribirnos al mail de la Miranda o consultar las redes para mantenerse informadas.
Más información e inscripciones: talleres.lamiranda@gmail.com
Entrevista Alba Alvarez, tallerista Biodanza
Què és la biodanza?
La biodanza és un sistema de creixement personal a través del moviment, de la dansa, de l’emoció, del grup, i sobretot de la vivència –aquella experiència intensa de sentir-nos vius aquí i ara– una proposta de trobada amb nosaltres mateixos, amb l’altre, amb tot allò que ens envolta i amb la vida en si. De fet, biodanza etimològicament prové de bio, de vida, per tant, ens proposa la dansa de la vida.
La biodanza treballa amb tres principis molt bàsics. Primer, la progressivitat, anar entrant en les propostes a poc a poc i quan deixes de ballar no pares de cop sinó que deixes que el moviment vagi aturant-se. Segon, l’autoregulació, poder estar en escolta del nostre cos, que de fet ja és intel·ligent, ja actua d’aquesta manera autoregulant-se constantment, però moltes vegades no anem al ritme que hauríem d’anar i ens desregulem. I la tercera cosa és el feedback, és a dir, realitzar accions en escolta de l’altre.
La biodanza potencia que cadascun de nosaltres sigui el que som amb tot el nostre potencial, amb la nostra capacitat de sentir plaer de les coses, de cuidar els vincles i estimar, de ser creatius tant en un sentit expressiu com existencial –de com creo solucions i possibilitats per la meva vida– i també des de la transcendència, de com cadascun de nosaltres pertany a algo més gran.
Quines diferències hi ha entre la biodanza i altres disciplines de moviment?
Potser el que diferencia la biodanza d’altres disciplines de moviment és que es treballa com a eix vertebrador amb l’afectivitat. Es genera un espai amorós i això li dona una qualitat vivencial que no he trobat en cap altre disciplina. De fet, Rolando Toro, creador de la biodanza, antropòleg, psicòleg, home interessat per la vida des d’un lloc fortament passional i alegre, quan parlava de la biodanza parlava de la poètica de l’encontre humà, i per mi la biodanza justament és crear espais on generem una possibilitat de trobar-nos amb l’altre des d’un lloc amorós i essencial.
S’ha de saber ballar?
No. Tot i que és una disciplina que treballa la motricitat del moviment, ens allunyem bastant de la idea estètica-artística. Més aviat entenem la dansa com un llenguatge ancestral que ens convida a integrar-nos motor i afectivament, és a dir el meu moviment amb la meva capacitat d’obrir-me a les sensacions i percepcions, i al plaer. Estem parlant d’una dansa que és expressió del que som i, per tant, no hi ha un moviment millor o pitjor. Sí que hi ha indicacions motores, però cadascú es mourà a la seva manera.
Com seria una sessió típica de biodanza?
Totes les sessions disposen d’una corba metodològica. La primera mitja hora més o menys hi ha un cercle de compartir verbal, l’anomenem una roda d’intimitat verbal perquè les persones parlen en primera persona i és un moment per portar consciència d’allò que s’ha viscut la setmana precedent.
Després d’aquesta roda inicial, comencem una roda de moviment amb exercicis que faciliten a través del ritme l’expressió de la pròpia identitat. Ens agafem de les mans i comencem rítmicament a girar tots en una mateixa direcció, per tal d’entrar en sincronia amb l’altre. Progressivament, anem proposant exercicis on entra més la melodia, cosa que desperta més l’expressió afectiva i emocional i que ens va convidant a altres exercicis on s’afavoreix els moviments més lents, més fluids.
Menciones ritmes i melodies. Quin rol té la música a la biodanza?
La música és un dels set poders de la biodanza, hi ha diferents elements que configuren aquesta màgia que es dona en les sessions i la música té un paper molt important perquè és integradora d’emocions, ens convida a vibrar com a grup en un mateix ritme, sentir que formem part d’un mateix moviment, a alentir-nos a un moviment de fluïdesa o a un moviment de determinació.
La biodanza sempre s’acompanya amb música o a vegades es busquen altres ritmes més interns?
Gairebé sempre es treballa amb música. Sí que puntualment hi ha algun exercici que és sense música i també hi ha una extensió de la biodanza on es treballa des de la percussió i la veu, i en aquest sentit també hi ha exercicis on la música és la pròpia veu.
La biodanza es fa només en interior o es pot fer també a l’aire lliure?
També es fa biodanza en la naturalesa, clar sempre ha de ser un espai protegit en el sentit de què sigui un espai íntim que no hi hagi persones que estiguin mirant o jutjant. De fet, una cosa que aprecio molt de la Miranda és que quan sortim tenim un espai diferent, un espai amb arbres amb horts. A vegades ens ha passat de sentir els ocellets mentre estem en un moment de la sessió més baixeta. Com que la sala és petiteta, deixem les sabates fora. Un dia estavem agafats per la cintura amb els ulls tancats i sentíem ploure i pensàvem que maco que bé, saps, i en cap moment vam pensar en les sabates!
Tenir un espai com la Miranda és tot un luxe
Si. Per nosaltres la Miranda va ser un regal per poder mantenir el grup durant la COVID. Per moltes persones ha sigut un espai important de cura durant aquest període tan dificil. A més a més, amb les danses i les emocions hem estat afavorint tot un batibull hormonal i d’estimulació per reforçar el nostre sistema immunològic.
Pots parlar una mica més dels beneficis de la biodanza a nivell hormonal?
A nivell hormonal s’afavoreix l’alliberació de dopamina, serotonina, i oxitocina. De fet, la biodanza treballa amb el plaer, amb el nostre potencial de sentir plaer des del propi moviment, de poder-te sentir, de poder-te acariciar, el plaer d’explorar com pot ser un acariciament de part de la mà d’una altra persona.
El que s’intenta en totes les sessions és afavorir l’estimulació del sistema simpàtic adrenèrgic –aquell que s’encarrega de les accions motores, que facilita que el nostre cos bombegi més, que l’oxigen arribi més a les nostres extremitats, que ens prepara per l’acció– per després poder activar el nostre sistema parasimpàtic colinèrgic –el que ens convida al repòs. El benestar que sentim passa perquè hem estat estimulant aquests dos sistemes des d’un lloc orgànic, cosa que el cos agraeix perquè normalment vivim en una societat molt adrenèrgica, amb un ritme constant i molt ràpid i tenim un estrès mantingut. La sessió de biodanza ens ajuda a harmonitzar-ho.
Com et vas iniciar en aquest món?
Quan era joveneta i acabava de terminar la carrera de psicologia vaig pensar i ara què? Em vaig sentir bastant desarmada a l’hora de poder treballar amb les persones des d’un lloc més enllà del que fos lo cognitiu, conductual o més verbal. Jo també necessitava fer el meu procés i trobar eines per cuidar-me i sentir-me en pau, i llavors vaig cercar i explorar, vaig provar de tot, tenia 23-24 anys, vaig explorar el psicodrama, les constel·lacions familiars, cinco ritmos, tot el que m’arribava. També vaig fer la formació de Gestalt.
Quan estava amb una beca a Itàlia, un amic em va convidar a una sessió de biodanza, i vaig pensar, “no, no, jo ballar no!” o sigui tenia una gran desconnexió amb el meu cos i una gran desconfiança en el meu cos i em movia per la vida molt des de la meva intel·ligència racional i científica. Llavors aquell primer taller per mi va ser tota una descoberta d’estar molt present, però des d’un altre lloc, un lloc de llibertat que no havia conegut fins a aquell moment.
Els beneficis de la biodanza es noten ja a partir de la primera sessió?
En una primera sessió hi ha persones que senten una gran llibertat, d’altres que senten alegria, però hi ha també persones que senten dificultat perquè hi ha una implicació de reencontre amb l’altre. Depèn de com vinguis, doncs, un petit exercici com saludar amb una mirada a algú que no coneixes et pot suposar un gran repte.
Tenim establert que la primera sessió de cada mes està obert a què algú vingui a provar i això vol dir que aquella sessió serà més de principiants, més perquè la persona pugui conèixer els exercicis amb una proposta vivencial no tan impactant i de manera que si després aquella persona vol continuar, a poc a poc vagi entrant en el ritme del grup amb les propostes vivencials que són més profundes.
A la primera sessió tindràs unes sensacions, però és amb el temps que vas integrant moviments, i que vas integrant la capacitat de vivència. Quan finalment ets capaç de ballar davant l’altre amb la teva naturalitat i la teva creativitat, el que estàs fent és empoderar-te del que pots gaudir sent qui ets davant l’altre. No ho proposaria el primer dia a ningú, però pot ser un exercici molt potent per reforçar l’expressió de la identitat de la persona.
La biodanza es podria considerar una espècie de teràpia de grup?
La biodanza no es defineix com una teràpia però si com altament terapèutic. No es defineix com a una teràpia perquè no treballem amb símptomes o amb problemes. El que volem és afavorir els factors positius que permeten aquesta expressió de cadascú. Ho entenc com si tinguessis en un got una gota d’oli que pogués ser el problema, però el que fem és anar-li ficant aigua fins que ja no hi és aquella gota d’oli.
Dit això, per fer biodanza es necessita el grup, això n’és essencial i és un dels altres poders de la biodanza. El grup facilita, el grup cuida, el grup et mira i admira. Es treballa les primeres sessions per fer pinya perquè tothom se senti a gust en el grup. La meva experiència és que la cohesió es dona amb molta facilitat. Sempre que he fet una sessió s’ha generat. És molt bonic.
El grup de la Miranda és molt homogeni o hi ha persones de totes les edats?
És bastant mixt, hi ha bastants homes també. Sovint els grups són 80 o 90% dones, però aquest és bastant 50/50 o 60/40. Hi ha algunes persones més joves, altres dels 30, 40, 50…. i fins i tot dels 60. És molt vario pinto.
En quin horari es fan les sessions?
Les sessions són els divendres de 19:30 a 21:30, però som una mica tardaners, normalment comencem a menys quart. Si algú vol participar que es posi en contacte amb mi perquè així també li puc explicar una mica i ens posem al dia, i per mi també és important saber si la persona no ha fet mai res de moviment o ve d’altres disciplines.
Més informació i inscripcions: talleres.lamiranda@gmail.com
Entrevista Olga Viu, tallerista Chi Kung
Què és el Chi Kung?
El Chi Kung és la gimnàstica de la medicina xinesa. És un sistema d’exercicis senzills i suaus que sincronitza la respiració amb el moviment i la concentració. Té cinc mil anys d’antiguitat i regula tot el que és la part emocional, física, mental i inclús espiritual. A nivell físic treballa molt les articulacions, el sistema osteomuscular, i la musculatura. Fa que l’energia o chi circuli lliurement per tots els canals energètics desfent bloquejos i estancaments, i practicant-lo trobes una sensació de fluïdesa, d’harmonia, de flexibilitat, de consciència corporal i psíquica. D’alguna manera t’arrela molt a la terra, et connecta amb la natura.
Està indicat per tothom?
Com que és una gimnàstica suau, la pot fer pràcticament tothom inclús gent que està realment malalta. Ve una noia que quasi no podia caminar i ara veus que es belluga amb molta més fluïdesa i pot estar dreta mitja hora i aguantar. Però també ve gent del món de la gimnàstica o inclús atletes que fan una classe de Chi Kung que sembla suau i al dematí tenen uns cruiximents que no s’aguanten. Això és perquè el Chi Kung treballa la musculatura profunda, treballa l’energia, treballa amb posicions de cames a les quals la gent no està molt habituada.
En el nostre dia a dia tenim postures que ens desequilibren molt, i penso que en els gimnasos no es mira tot això des d’una perspectiva holística. Hi ha persones que fan molt esport i tenen el cos molt fibrat, però energèticament estan debilitats. Fent Chi Kung hi ha un canvi. Es treballa des de l’àmbit de la força interna, com a les arts marcials, on veus gent que pràcticament no té musculatura i, en canvi, tenen una força interna increïble.
A la teva web et refereixes al Chi Kung com la font d’eterna joventut. Això per què?
Perquè està comprovat que fent Chi Kung regularment com els xinesos ho fan -o ho feien, potser ara ja no tant- la persona pot allargar molt la seva vida i no només en anys, que això potser no té importància, sinó en qualitat de vida. La persona pot estar molt arrugada per dir-lo d’alguna manera, però veus que camina, que balla, que salta. És una forma de prolongar el benestar.
Hi ha diferents tipus de Chi Kung? Quin és el que feu a la Miranda?
Sí. Hi ha diferents tipus de Chi Kung tot i que provenen de la mateixa font. Jo faig un Chi Kung que es diu Buhan que és molt antic i és el que es fa més a Europa. Hi ha subescoles que treballen diferents coses, però ve a ser una mica el mateix. Com que també tinc la formació de ioga, al principi dels tallers faig estiraments o postures de ioga a terra perquè el ioga dona molta flexibilitat, aleshores combino una mica el ioga amb el Chi Kung. Fem com mitja hora i tres quarts en cada taller i com que n’hi ha poca gent, és tot molt personalitzat.
Quines diferències hi ha entre el Ioga i el Chi Kung?
El ioga potser treballa més la part tendinomuscular i la part de flexibilitat, però com que pràcticament és sempre a terra, no treballa tant la part d’arrelament i la part de fluïdesa. És fàcil de veure la gent de ioga una mica rígida, ja que són postures estàtiques que s’aguanten molta estona, i en canvi, el Chi Kung és més de moviment, més fluid, és com omplir espais amb aquesta energia, omplir buits que tenim a les articulacions, als músculs. És una sensació més de dansa. El ioga m’encanta, i complementat amb el Chi Kung per a mi és perfecte.
I entre el Tai Chi i el Chi Kung?
El Tai Chi és semblant, el que passa és que el Chi Kung és més terapèutic. Pots mirar la patologia o la desarmonía que te la persona i tractar-la, així com tractem amb acupuntura també podem tractar amb Chi Kung. Els meridians o punts energètics són els mateixos. A l’acupuntura es fa amb agulles, al massatge energètic amb els dits i al Chi Kung amb el moviment i la respiració, però tot és el mateix.
Quin rol té el Chi Kung dins de la medicina tradicional xinesa?
A la Xina als hospitals es treballa tant amb acupuntura, com amb herbes, amb dietoteràpia i també amb Chi Kung. He estat a la Xina i els metges fan verdaderes meravelles. Tenen una força en les mans que els ve del dantien, un centre que està a sota del melic, que seria com el hara en hindú. Parlem del segon cervell des d’on surt una força increïble que es transmet a les mans, als dits, a tot arreu i amb aquesta força poden realment sanar moltes persones inclús greus.
Vaig veure un home que estava paraplègic d’un accident i no podia bellugar les cames. Un metge xinès amb unes respiracions i uns moviments molt especials, sense tocar-lo, només amb l’energia de les seves mans, li aixecava la cama com un pam. Vaig quedar al·lucinada.
Potser ens falta aquí una visió més holística del que és la salut?
Aquí nosaltres no estem connectats amb el cos. Només anem al metge quan estem fatal. Ens falta aquesta perspectiva de medicina preventiva que et dona el Chi Kung, aquesta percepció de saber en cada moment com estàs, de sentir el teu cos, la visió de què tot és un, que el cos no està compartimentat. Un dolor al peu et pot venir del meridià del fetge que passa pel peu, et pot venir d’un estancament d’energia que vas tenir per un trauma, i si no vas a l’origen, potser el peu se’t curarà amb uns corrents, però et vindrà una altra cosa o et tornarà el dolor al peu d’aquí a un any.
A través del Chi Kung hi ha també la possibilitat de sanar-se un mateix?
Sí. Hi ha meditacions molt profundes que es poden fer tranquil·lament sol per enviar l’energia mentalment en aquelles zones que tens més buides, més fredes o més debilitades. Els xinesos diuen “on va la ment va l’energia”. Mentalment, tu pots enviar energia tant a tu mateix com als altres. Abans quan es podia, fèiem molts treballs de grup, de dos, o de tres. Moviments, meditacions, massatges. Això era molt xulo. Ara el que fem és una mica d’automassatge, que seria una mena de reiki, per auto equilibrar-nos.
El Chi Kung ajuda a reforçar el sistema immunitari?
Sí. Hi ha automassatges, postures, i moviments que reforcen directament el sistema immunitari, fabricant més limfòcits T. Està demostrat científicament que en persones que fa temps que fan Chi Kung aquesta immunitat és més potent. També hi ha exercicis específics per cada òrgan.
La gent s’ha quedat una mica desequilibrada amb la pandèmia. El Chi Kung et pot ajudar a recobrar la confiança en tu mateixa, de tornar a la realitat, perquè vivim molt a la ment, molt amb la por i el Chi Kung treballa les pors. La por ve de l’energia del ronyó, un òrgan molt important. Si reforces els ronyons també tindràs menys por per afrontar tots aquests nous reptes. I per la depressió i l’ansietat també va molt bé.
Com et vas iniciar en el Chi Kung?
Va ser tot un procés. Primer vaig fer fisioteràpia, després em vaig passar a la part energètica del shiatsu, més tard vaig fer acupuntura. Quan estudies acupuntura i medicina xinesa també entra un mica de Chi Kung. I després vaig fer la formació específica de Chi Kung.
Què és el més important que t’ha aportat el Chi Kung a nivell personal?
He après a meditar d’una altra manera. Amb el Chi Kung es fan meditacions actives i és una forma de connectar molt més amb la part de la terra, la part baixa, no és tant la meditació anant cap amunt sinó també d’omplir el teu cos d’energia. I penso que corporalment també he canviat. De fer sempre ioga a passar a fer Chi Kung regularment em noto més fluida. Durant la pandèmia he fet una mica a casa, però no he fet classes, i l’he trobat a faltar. També fent classes aprens molt de la gent. És diferent fer-lo sola que fer-lo amb gent.
Quant de temps fa que imparteixes classes a la Miranda?
Deu fer ja sis o set anys.
Les feu a dins de la casa o fora a l’aire lliure?
A l’hivern ho fem a dins, evidentment, i a l’estiu depèn perquè hi ha gent que la terra li fa com cosa, però jo si puc sortim a fer-lo a fora perquè connectes molt més amb l’energia dels arbres, de la natura i és molt més agradable, respires el chi (chi és energia en xinès). En canvi, a dins, aquí és molt maco també perquè la sala és preciosa, però no és ben bé el mateix.
Si algú volgués provar es pot incorporar al taller sense coneixement previ?
Si. En qualsevol moment, no hi ha problema. Es pot incorporar i ho va agafant de mica en mica, no cal cap coneixement previ. Les classes les fem els dilluns de 17:45 a 19 h. La primera classe és gratuïta i després són 35 euros al mes.
Més informació i inscripcions: talleres.lamiranda@gmail.com
